Juntes en el formigó

El formigó s’expandeix i es contrau amb els canvis d’humitat i de temperatura. Les juntes són un pla de discontinuïtat o trencament disposat voluntàriament pel projectista en el paviment de formigó amb una triple missió:

• Situar emplaçaments adequats, aïllant el paviment d’elements o estructures fixes que puguin existir.
• Donar una forma rectilínia a les fissures que inevitablement es produirien en el paviment per efecte de les tensions originades per l’acció del trànsit i per fenòmens de contracció i guerxament.
• Permetre acomodar-se a les possibles deformacions que puguin produir-se en el terreny.

Per tant les juntes són esquerdes planificades prèviament, facilitant la creació de zones febles per a la inducció d’esquerdes de control, a més de garantir una adequada continuïtat quan finalitza la jornada de treball o es produeix una interrupció en les tasques de posada en obra.

En ocasions les esquerdes irregulars són molt visuals estèticament però funcionalment no afecten la integritat del formigó.

La esquerdes en el formigó no es poden preveure completament, però poden ser controlades i minimitzades mitjançant juntes adequadament dissenyades. Per tant, la missió principal de les juntes és evitar la fissuració espontània i irregular per retracció, gradients tèrmics, dilatacions o interrupcions en les tasques de formigonat.

El formigó s’esquerda perquè:

1. El espaiament màxim de les juntes ha de ser de 24 a 36 vegades el gruix de la llosa. Es recomana a més que l’espaiament de les juntes es limiti a un màxim de 4,5 metres.
2. Totes les pastilles han de ser quadres o de forma similar. La longitud no ha d’excedir 1,5 vegades l’ample. Evitar les pastilles en forma de “L”.
3. Per a les juntes de contracció, la ranura de la junta ha de tenir una profunditat mínima de ¼ del gruix de la llosa, però mai menys de 25 mm. El trencament de les vores durant el serrat de les juntes està afectat per la resistència del formigó. Si les vores de la junta es trenquen durant el serrat, aquest ha de ser retardat, però si es retarda massa pot fer-se molt difícil i poden sorgir esquerdes descontrolades.
4. A edats primerenques, la majoria de les esquerdes són causades per canvis de temperatura o per la lleugera contracció que té lloc quan el formigó fragua i endureix.
5. Les juntes atenuen les tensions de tracció, són fàcils de mantenir i són menys objectables que les esquerdes descontrolades i irregulars.

1. Juntes de contracció: Aquest tipus de juntes permet el lliure moviment horitzontal de les lloses, amb l’objecte de disminuir fins a valors admissibles les tensions causades per les contraccions originades tant per fenòmens de retracció per assecat com per variacions tèrmiques. Pretenen crear plans febles en el formigó així com regular la ubicació d’esquerdes que es formaran com a resultat de canvis dimensionals.
2. Juntes d’aïllament o expansió: Separen o aïllen les lloses d’altres parts de l’estructura, com ara parets, fonaments, o columnes, etc. Permeten els moviments independents verticals i horitzontals entre les parts adjuntes de l’estructura i ajuden a minimitzar les esquerdes quan aquests moviments són restringits.
3. Juntes de construcció: Aquestes juntes divideixen el paviment en lloses executades en moments diferents. Són necessàries al final de la jornada de treball i en els casos en què no es realitzi un formigonat continu. En les lloses poden ser dissenyades per permetre el moviment i/o transferir càrregues. La ubicació de les juntes de construcció ha de ser planificada.