Escollir correctament la textura d’acabat superficial del paviment

Compartiu-ho

Contacteu-nos

Escollir correctament la textura d’acabat superficial del paviment

En els entorns de processament, especialment en humit, el perfil correcte de la superfície és essencial per a proporcionar un ambient segur i eficient de treball. Els paviments industrials ofereixen una àmplia gamma de perfils de superfícies. Des de sistemes llisos fins a paviments amb una textura altament definida.

Freqüentment, les zones de processament en humit tenen les pendents necessàries perquè els abocaments d’aigua i líquids flueixin cap al drenatge. Les soleres sense sistemes de drenatge, de vegades, tenen la necessitat de fortes pendents que requereixen d’una textura superficial definida per ser segures. Quan, per exemple, el personal està empenyent carros i estants sobre un paviment amb pendents complicades, la necessitat de tractar de prevenir que la càrrega rodi costa avall pot augmentar la probabilitat de lesions per sobreesforços, així com relliscades, ensopegades i caigudes. En general, els sòls més plans són més segurs.

Relliscades, ensopegades i caigudes

Reduir al mínim les relliscades, entrebancades i caigudes requereix un enfocament integral. Calen solucions de disseny o un canvi en les pràctiques i procediments de treball, així com tenir en compte l’efecte de la neteja i el calçat. Per això, cal un compromís entre la facilitat de neteja i la resistència al lliscament.
Els paviments més llisos o menys texturats poden requerir una neteja més freqüent, mentre que els més rugosos necessiten una neteja més agressiva.

Llis o rugós?

L’elecció de paviments llisos o amb textura en les àrees de processament no sempre és clara. Per exemple, les dues situacions següents poden ser correctes: «Tinc vessaments ocasionals en aquesta zona, per tant necessito una superfície llisa per poder netejar el vessament de forma ràpida i senzilla». «Si el vessament és massa freqüent, pot ser poc pràctic netejar immediatament, de manera que un paviment llis podria ser relliscós». Si el vessament és perillós, pot ser un requisit imprescindible retirar-l’ho immediatament i el risc de lliscament no es presenta.

Neteja planificada

S’ha de tenir un correcte protocol de neteja que detalli per a cada zona el tipus i freqüència de neteja requerit. La neteja dels paviments ha de tenir en compte el tipus de maquinària o equip a utilitzar, per tal que els residus de la neteja s’eliminin ràpidament i no es deixin evaporar o assecar a terra.

Requeriments normatius

El concepte de relliscositat o resistència al lliscament va ser introduït en el CTE (Codi Tècnic de l’Edificació) a partir de l’any 2006, al DBSU actual DB-SUA (Document Bàsic de Seguretat d’ús i accessibilitat).

Aquest terme forma part de l’exigència bàsica SUA-1 Seguretat enfront del risc de caigudes i regula el nivell de lliscament acceptable dels sòls en diversos àmbits d’aplicació.

Per a això s’utilitza el Rd, valor de Resistència al lliscament, calculat segons assaig normalitzat. La inclusió de la lliscament en el CTE es va produir amb l’objectiu d’evitar que l’espai pogués suposar un risc per a l’usuari arran de les negatives estadístiques sobre de lesions en caigudes per relliscades.

Per a més informació, podeu consultar la classificació dels terres segons la seva relliscositat.

Solucions a mida

No totes les zones necessitaran el mateix grau de resistència al lliscament. Els diferents sistemes industrials disposen d’una àmplia gamma de textures superficials (àrids de granulometria seleccionada, microesferes, càrregues antislip…) per permetre que el paviment s’adapti en cada zona a les vostres necessitats.

Gràfic de la resistència als lliscaments en balanç amb el calçat i la neteja

La resistència als lliscaments és un balanç.

Classificació de sistemes segons les seves possibles textures d'acabat:
Sistema Acabat llis Acabat rugós
Autoanivelladors
Multicapes
Pintures
Morters de poliuretà-ciment
Morters acríl·lics Monile®
Slurry
Paviment multicapa epoxi monocolor antilliscant
Exemple de recubriment continu multicapa epoxi monocolor amb una textura d'acabat rugosa antilliscant
Antoanivellador epoxi
Exemple de textura llisa d'un paviment continu polimèric autoanivellador epoxi

Per als sistemes que inclouen ciment en la seva composició, com ara els híbrids de poliuretà-ciment, a igualtat de textura superficial en comparació amb un polimèric tradicional, solen ser més antilliscants. Aquest avantatge fa que a menor textura d’acabat, són igual d’antilliscants i la seva neteja és molt més fàcil.

D’altra banda, l’abrasió produeix desgast per fricció, i amb el temps, les textures es van allisant. Per això, recomanem sempre una mica més de textura inicial per a què es mantingui i perduri més en el temps. A més, afinar un paviment per disminuir i ajustar la seva textura superficial és relativament fàcil i econòmic que aportar-n’hi de nova, que sol implicar un reprocessat des de les seves capes intermèdies per tornar a aportar-hi càrregues.

Som especialistes en Paviments Industrials


Altres paviments industrials

Paviment asfàltic i slurry per a pista poliesportiva exterior

Pistes poliesportives

Revestiments esportius per a interior/exterior, sobre suport d’aglomerat asfàltic anivellat i compactat i segellat amb slurry.

Llegeix-ne més

Deixa el teu comentari